Els grups sanguinis són un sistema de classificació de la sang humana. La sang està formada per quatre components: els hematies o glòbuls vermells, els glòbuls blancs, les plaquetes i el plasma. Al voltant dels glòbuls vermells hi ha unes substàncies adherides (sucres i proteïnes) que donen lloc a antígens. Aquests determinen el grup sanguini d’una persona i són els responsables de que un donant i un receptor siguin compatibles en una transfusió de sang.
El grup sanguini dels pares determina el dels fills. Per exemple, si els dos progenitors són del grup A, és possible que el fill sigui A o 0, però impossible que sigui B o AB. Com que el grup sanguini és hereditari, les persones d’una mateixa zona geogràfica acostumen a tenir els mateixos grups sanguinis.
En total hi ha més de 300 antígens que poden ser presents, o no, a la superfície dels glòbuls vermells. Els dos sistemes d’agrupació sanguínia més importants són el sistema ABO i el factor Rh.
- El sistema ABO va ser el primer que es va descobrir. En aquest cas, les substàncies que determinen el grup sanguini són els sucres adherits a la superfície dels glòbuls vermells, i segons la seva composició diferenciem quatre grups: A, B, AB i O. Les persones del grup A tenen l’antigen «A», les persones del grup B l’antigen «B», les del grup AB tenen present tots dos antígens (A i B) i les del grup O no en tenen cap.
- El factor de Rhesus Rh ve determinat per una proteïna hereditària present en la superfície dels glòbuls vermells. En funció de la presencia o absència d’aquesta proteïna a la sang serem Rh+ o Rh-. Ser Rh+ és molt més comú que Rh-, com veurem en la següent estadística. Tenir un grup sanguini Rh- no afecta la salut, però pot afectar l’embaràs. Com detallarem més a baix, un embaràs de mare Rh- i un fetus Rh+ necessitarà atenció mèdica addicional.
Al Banc de Sang van analitzar la sang de prop de 84.000 persones ingressades en hospitals. Van observar que els grups sanguinis més comuns a Catalunya són l’A+ i el 0+, que el tenen més d’un 36% de la població respectivament. A continuació, trobem el B+, present en quasi un 8% de la població, l’A- en un 7%, el 0- en menys d’un 7% i l’AB+, que només el té el 3% dels catalans. Per últim, els menys comuns són el B- (1%) i l’AB- (0,63%).
Com s’hereta el grup sanguini?
Els grups sanguinis s’hereten dels pares als fills segons el model d’herència genètica descrita per les lleis de Mendel, la meitat de la mare i la meitat del pare. La informació del grup del sistema ABO està controlada per un sol gen on “A” i “B” són dominants (com el gen dels ulls foscos sobre el dels clars), en aquest cas la “A” o la “B” dominen sobre la “O”. Es per aquest motiu que tant una persona “AO” com una “AA” seran del grup A.
Per exemple, en el cas d’una mare “AA” (grup A) i un pare “BO” (grup B) podran tenir una descendència amb els grups A o AB. En aquest exemple la mare sempre passa “A”, i la variació en aquest cas la determina el pare que pot passar “B” i tenir un fill del grup AB, o passar “O” i tenir un fill A (“AO”).
La taula següent detalla de manera resumida els grups sanguinis possible dels fills segons els grups dels seus progenitors, i també aquells grups que resulta impossible que tingui la descendència en cada cas.
Què vol dir incompatibilitat? Tothom pot donar sang per a tothom?
Aquests antígens reaccionen quan entren en contacte amb una sang de diferent grup sanguini i que no té els mateixos antígens, estimulant la formació d’anticossos.
En relació a les incompatibilitats del sistema ABO: les persones del grup A que tenen a la superfície dels seus glòbuls vermells l’antigen “A” també expressen anticossos contra el “B”. Les de grup B fan just el contrari, expressen antígens “B” i generen anticossos contra el grup “A”. Les persones del grup O no presenten antígens “A” ni “B” a la seva superfície, i per tant podran fer anticossos contra “A” i “B”. Finalment les persones que són AB, com que tenen els dos antígens a la seva superfície no produiran anticossos ni “A” ni “B”.
La presència o no de cada tipus d’antigen és el factor que determina aquestes incompatibilitats, i determina qui pot donar o rebre sang segons el grup sanguini del donant i del receptor. En la següent taula es detalla aquestes compatibilitats.
Les incompatibilitats del factor Rh afecten principalment a les persones Rh-, que podran generar anticossos anti “Rh”. Poden ser especialment greus en l’embaràs, com veurem a continuació.
El factor Rh, és important durant l’embaràs:
En els primers controls de l’embaràs es fa un anàlisi per a saber entre d’altres el grup sanguini de la mare, i en cas de ser mare Rh- s’analitzarà també el factor Rh del pare. Determinar el factor Rh de cada progenitor és indispensable per a evitar possibles complicacions.
El nadó pot heretar el factor Rh de qualsevol dels pares. En embarassos de mare Rh- i pare Rh+, si el gestant hereta el Rh del pare (Rh+), pot haver-hi problemes si la sang del fetus es posa en contacte amb la de la mare. Si això ocorregués el cos de la mare generaria anticossos contra la sang del seu propi fill, una situació que podria posar la gestació en perill, i en major importància els embarassos posteriors. Afortunadament això es pot evitar amb l’administració d’una vacuna d’immunoglobulina anti D (Rh).
El més habitual és que en el primer embaràs no passi res, ja que el major risc de generar anticossos és durant el part i, per tant només afectaria a futurs embarassos. Tot i que hi ha algunes proves mèdiques, com la amniocentesis o una biòpsia, que augmenten aquest risc de contacte inicial de la sang materna amb la fetal.
Actualment la vacuna es sol administrar en la setmana 28 d’embaràs, que és quan la mare pot començar a generar anticossos contra la sang fetal, enlloc d’aplicar-la al postpart com es feia fa uns anys.
CONSELL:
Coneixes el teu grup sanguini? Hi ha diverses formes de consultar-lo. Si ets donants de sang apareix en el carnet o la documentació que et remeten. També pot constar al teu historial clínic si mai t’has sotmès a una transfusió de sang per una operació o per alguna emergència. Finalment en el llibre o partida de naixement també sol venir detallat.
Si no es així, també ho pots comprovar amb una analítica de sang sempre que el metge prescriptor especifiqui que en els resultats es reflecteixi aquesta dada, ja que tot i que es molt senzill de determinar no es sol fer de maneres habitual o rutinària. O apropa’t a la farmàcia i en tan sols cinc minuts podràs saber el teu grup sanguini.
