Entenem com a xerostomia la sequedat bucal persistent derivada de la manca de saliva.
Es produeix perquè les glàndules salivals no produeixen prou saliva com per mantenir la boca humida. Tot i que és més habitual en persones grans, no forma part del procés natural d’envelliment, sinó que és conseqüència d’algunes malalties i de certs tractaments farmacològics i de radioteràpia.
Les causes més habituals de l’aparició de xerostomia són determinades malalties com la diabetis, el VIH i la malaltia d’Alzheimers. També pot aparèixer com a efecte secundari de medicaments antidepressius, ansiolítics, algun antihipertensiu i de tractaments de radioteràpia i quimioteràpia. El consum de tabac, alcohol i altres drogues també predisposen a patir aquesta afectació.
El símptoma per excel·lència de la xerostomia és la sequedat de boca, i, d’aquesta n’arrelen diferents alteracions com poden ser:
- Dolor de gola
- Problemes per mastegar, empassar o parlar
- Sensació de viscositat o cremor a la boca
- Canvis en el sentit del gust
El tractament de la xerostomia depèn de la causa que la provoqui. Si és provocada per un medicament es pot avaluar, conjuntament amb el metge, un canvi a un medicament que no provoqui aquest efecte o una modificació de les dosis.
Si és conseqüència d’una malaltia, al tractar-la millora la xerostomia.
Alguns consells per ajudar a tractar la xerostomia poden ser:
- Beure aigua regularment
- Mastegar xiclets sense sucre
- Evitar l’ús de col·lutoris que contenen alcohol i el consum d’aliments que continguin molt sucre, picants, salats o àcids.
- Utilitzar productes especialitzats per combatre la xerostomia com per exemple: pastes dentals, col·lutoris, xiclets de xilitol o esprais bucals.
Si la sequedat de boca és molt intensa i no es soluciona amb cap de les mesures comentades, es pot acudir al metge ja que existeixen medicaments que l’ajuden a tractar.
