La sarna o escabiosi és una infecció de la pell causada per un àcar microscòpic anomenat Sarcoptes scabiei varietat hominis, que excava petits túnels sota la pell per dipositar-hi els seus ous. Aquest paràsit és invisible a simple vista, però la seva presència causa una picor intensa, especialment de nit i l’aparició de petites lesions a la pell.
La sarna és molt contagiosa i afecta persones de totes les edats, origen, condició social o hàbits higiènics, sovint en entorns on hi ha contacte estret, com famílies, escoles, presons i residències.
La sarna es contagia principalment per contacte directe i perllongat amb la pell d’una persona infectada, per exemple en relacions sexuals o convivència pròxima. Difícilment es transmet per una simple encaixada de mans. També existeix una transmissió a través d’objectes contaminats, com ara la roba de vestir, roba de llit o les tovalloles contaminades recentment, ja que els àcars poden sobreviure fora del cos humà entre 2 i 4 dies.
Tot i que animals com els gossos poden patir sarna, el tipus d’àcar que els afecta és una varietat diferent, i no és possible que els humans la contreguin d’animals infectats.
Els símptomes de la sarna poden trigar a aparèixer varies setmanes després del contagi. El símptoma principal és la picor intensa generalitzada, que acostuma a ser més intensa per la nit. També es poden observar solcs o túnels lineals diminuts entre els dits i la part interna dels canells principalment, que són molt característics i representen el camí que ha excavat l’àcar per sota la pell. Aquests solcs i les lesions provocades al gratar-se, tenen el risc de sobre infectar-se.
El metge pot diagnosticar la sarna a través de l’examen físic de les lesions i el context familiar o social del pacient. Si cal, es pot realitzar una prova de confirmació coneguda com a test de Muller, on es recull una mostra de pell per observar-la al microscopi i verificar la presència d’àcars o ous.
El tractament de la sarna es basa en medicaments per eliminar els àcars tant en el pacient com en els seus contactes pròxims (encara que no presentin símptomes).
– Permetrina en crema al 5%. És el tractament de primera elecció i s’aplica per tot el cos, acabat de dutxar i ben sec, insistint en les zones més afectades. La crema es deixa actuar entre 8 i 12 hores, preferentment per la nit, sense esbandir-la ni rentar-se les mans fins al matí següent i l’aplicació es repeteix al cap de 7 dies.
La permetrina en crema també és el tractament d’elecció en embarassades i durant la lactància perquè s’absorbeix molt poc a través de la pell i s’elimina ràpidament.
– Ivermectina oral. S’utilitza en situacions de brots epidèmics o si el tractament tòpic no funciona. Cal prendre una dosi ajustada al pes de la persona afectada i repetir al cap d’una setmana.
És fonamental que tots els convivents facin el tractament alhora i que es prenguin mesures higièniques per evitar la reinfecció. La roba de llit, tovalloles, sofàs i altres objectes en contacte prolongat amb la pell han de rentar-se a temperatures altes o segellar-se en bosses durant almenys una setmana. També és important no compartir objectes personals i mantenir una bona higiene de l’entorn per erradicar completament el paràsit.
Consell:
Tot i que la picor pot continuar unes setmanes després del tractament, aquesta millora amb antihistamínics, calamina o cremes hidratants. Recorda consultar el teu farmacèutic per obtenir productes adequats per alleujar els símptomes i consell sobre la correcta aplicació dels tractaments.
