El xarampió és una malaltia vírica aguda que es manifesta amb una erupció vermellosa a la pell, capaç de cobrir tot el cos. És altament contagiosa i s’incuba en les cèl·lules de la faringe i dels conductes respiratoris. La durada mitjana del xarampió és de set a deu dies, i és més greu en infants molt petits i en adults. Les complicacions derivades inclouen otitis, pneumònia i encefalitis, especialment en infants desnodrits, on la malaltia pot arribar a ser mortal.
El xarampió confereix immunitat de per vida, per tan un cop patida la infecció no es pot tornar a repetir. Però totes les persones que no l’han patit i no han estat vacunades són susceptibles de patir-la. La situació epidemiològica actual a països del nostre entorn on estan augmentat els casos de xarampió, incrementa el risc d’importació de casos a Catalunya, amb possibles brots entre persones no vacunades.
L’Agència de Salut Pública de Catalunya treballa per evitar nous contagis i subratlla la importància d’una correcta vacunació amb dues dosis, també entre el personal cuidador o sanitari. Tot i que la probabilitat d’emmalaltir pugui semblar baixa, el xarampió encara existeix i pot infectar qualsevol persona no protegida.
El xarampió es transmet habitualment per contacte directe amb secrecions nasals o de la gola de persones infectades, i menys sovint, per objectes contaminats recentment amb aquestes secrecions. És una de les malalties més contagioses, amb un període de contagi que va des de quatre dies abans fins a quatre dies després de l’aparició de l’erupció.
Els primers símptomes apareixen després d’un període d’incubació de 7 a 21 dies i són similars als d’un refredat, ulls envermellits, secreció nasal, tos, malestar general i febre superior als 38°C. Després de tres dies, apareix una erupció vermellosa que comença darrere de les orelles i s’estén pel cos, sense afectar els palmells de les mans ni les plantes dels peus. El xarampió pot derivar en complicacions greus com otitis, diarrea, pneumònia, encefalitis i, en alguns casos, pot ser mortal.
El diagnòstic es confirma amb l’observació de les taques de Koplik a la mucosa bucal i mitjançant anàlisis de sang, frotis faringi i/o orina. Davant la sospita de xarampió, és imprescindible consultar el metge per confirmar el diagnòstic, prescriure el tractament adequat i comunicar-ho als serveis de salut pública.
No hi ha tractament específic contra el virus del xarampió. Els metges recomanen antipirètics com el paracetamol per la febre, loció de calamina per calmar la picor i algun xarop per la tos. És important beure abundants líquids durant el període febril.
A Catalunya, es vacuna contra el Xarampió amb la vacuna triple vírica (xarampió, galteres i rubèola) que s’administra en dues dosis als 12 mesos i als 3 anys. La vacunació és clau per prevenir el xarampió tant a nivell individual com comunitari. Es recomana també per a adults nascuts després de 1966 que no hagin estat vacunats ni hagin patit la malaltia. Les persones nascudes abans de 1966 es consideren immunitzades per exposició natural als brots epidèmics.
El risc de reaccions adverses a la vacuna és molt baix i en cap cas greu. Pot desencadenar febre i una lleu erupció cutània. Les contraindicacions inclouen malalties febrils moderades o greus, embaràs, al·lèrgia als components de la vacuna, alteracions immunitàries i administració recent d’immunoglobulines o transfusions sanguínies.
Consell:
És fonamental recordar la importància de la vacunació per protegir-nos a nosaltres mateixos i als altres. Si tens dubtes sobre la vacunació consulta el teu farmacèutic. La prevenció és la millor defensa contra el xarampió.
