L’herpes labial és causat principalment pel virus de l’herpes simple tipus 1 (VHS-1). Cursa amb petites butllofes plenes de líquid, als llavis o al voltant de la boca, acompanyades de sensació de coïssor o cremor i en ocasions doloroses.
L’herpes labial és una infecció molt contagiosa i no té cura, una vegada que s’adquireix el virus roman en l’organisme per sempre.
La majoria de les persones es contagien amb el virus durant la infància. Després de la primera infecció, el virus s’inactiva i roman latent als teixits nerviosos i pot reactivar-se periòdicament a causa de diversos factors com malalties comuns com el refredat o la grip, exposició a condicions climàtiques extremes, lesions a la pell, estrès o canvis hormonals. En alguns casos, el virus roman latent durant tota la vida.
Els símptomes de l’herpes labial poden variar en intensitat, depenent si es tracta de la primera infecció o d’una recurrència. En el primer episodi els símptomes solen ser més greus, i, a més de les vesícules a les zones afectades, la persona pot experimentar altres símptomes com febre, dolor a les genives, mal de coll, mal de cap, dolor muscular i inflamació dels ganglis limfàtics. En canvi, les recurrències solen ser més lleus que el primer brot. Solen aparèixer sempre en el mateix lloc i solen ser menys extenses que la primera infecció.
Aquesta infecció pot ser greu i perillosa si es manifesta a la zona ocular. Així mateix, en persones amb el sistema immunitari debilitat, com aquelles immunodeprimides, la infecció pot estendre’s amb facilitat i comportar més riscos per a la salut.
L’herpes labial és extremadament contagiós. El virus es transmet per contacte directe pell a pell, especialment a través de la regió bucal, però també mitjançant les secrecions orals com la saliva i les secrecions genitals. També és possible contraure’l en tocar objectes prèviament manipulats per una persona infectada. El risc de transmissió és més elevat quan es presenten vesícules o ampolles.
Els símptomes de l’herpes labial poden alleujar-se de forma natural en un període d’aproximadament 2 a 3 setmanes. No obstant això, hi ha diversos tractaments disponibles per reduir la intensitat, durada i freqüència dels brots.
Els medicaments antivirals com l’aciclovir o el penciclovir, per aplicar en crema sobre les lesions, són els més efectius per accelerar la curació. També hi ha tractaments antisèptics de venda lliure en farmàcies, com cremes o pegats, que poden ajudar a reduir la costra de les úlceres o a assecar-les.
Altres mesures efectives inclouen l’aplicació de gel a les úlceres, evitar begudes calentes i aliments picants, salats o àcids per prevenir irritacions, i consumir aliments freds o gelats per alleujar el dolor. Si es produeixen brots recurrents amb freqüència, és recomanable consultar amb un professional farmacèutic per obtenir més consells i tractament adequat.
La prevenció de l’herpes labial té dos objectius: evitar la transmissió del virus i prevenir la reactivació del mateix.
- Per evitar la transmissió, cal evitar fer petons i el contacte directe amb persones infectades. No compartir objectes com gots, coberts o tovalloles. Evitar tocar, rascar o treure les crostes de les úlceres per evitar propagar el virus a altres parts del cos i rentar-se les mans sovint.
- Per prevenir la reactivació del virus, es recomana utilitzar un bàlsam labial hidratant amb òxid de zinc o amb protecció solar abans d’exposar-se al sol. Seguir una alimentació saludable, descansar adequadament i evitar situacions d’estrès. Cal recordar que com l’herpes labial és causat per un virus latent en el propi organisme, la prevenció total no sempre és possible. Amb aquestes mesures intentarem minimitzar els brots, reduir la durada de les erupcions i alleujar les molèsties.
CONSELL:
L’herpes labial és una infecció vírica crònica o recurrent. En persones propenses a presentar-lo cal evitar tots els factors desencadenants. Tot i que no és freqüent l’autocontagi a altres zones, cal extremar les precaucions per evitar-lo.
