El síndrome del túnel carpià és una patologia que afecta el canell i la mà quan el nervi medià està comprimit dins del túnel carpià.

Els símptomes solen aparèixer primer a la mà dominant tot i que es poden acabar presentant a les dues mans.
Aquest trastorn afecta més les dones que els homes, especialment a partir dels 55 anys. Sovint, s’associa a professions o activitats que comporten la realització de moviments repetitius, com ara carnissers, cuiners, obrers de la construcció, el treball en cadena o l’ús de l’ordinador.  De fet, la síndrome del túnel carpià està reconeguda com a malaltia laboral.

El túnel carpià és un pas estret que es localitza a la base de la mà i que està format per ossos i un lligament. Aquesta estructura protegeix els tendons que flexionen els dits i el nervi medià, que viatja de l’avantbraç a la mà i que controla tant la sensibilitat dels dits (excepte el petit) com el moviment dels músculs de la base del polze.
Aquesta malaltia és causada per un augment de pressió sobre el nervi medià que pot estar causat per diferents factors, des de predisposició genètica i malalties que cursem amb inflamació fins a traumatismes o moviments molt repetitius deguts a activitats professionals o recreatives.

Els símptomes apareixen de manera progressiva. Solen ser intermitents però amb el temps es poden acabar presentant durant tot el dia. Aquests símptomes solen ser entumiment o formigueig als dits, debilitat a la zona i dolor que s’irradia al llarg del braç. Moure o sacsejar la mà pot atenuar els símptomes temporalment.
Per tractar aquesta afectació, generalment es recomana  fer repòs de la mà i canells afectats, evitar activitats o postures que poden agreujar els símptomes i intentar evitar la inflamació, amb fred o amb antiinflamatoris. En casos més greus es pot recórrer a l’ús de fèrules d’immobilització durant la nit, infiltracions amb cortisona per tractar la inflamació, i com a últim recurs, cirurgia.

CONSELL:

El diagnòstic i el tractament precoços són fonamentals per evitar danys permanents als nervis i atròfia muscular, per tant, recomanem visitar al metge per realitzar una exploració quan es detectin els primers símptomes.
Quan els símptomes són lleus, aconsellem dur a terme exercicis d’estirament i enfortiment que ajuden a reforçar la força i la mobilitat. Recomanem que es facin sempre sota la supervisió d’un fisioterapeuta.